EL DIJOUS ANEM A LA SALA
Tots els dijous vaig a la sala, allà sé que puc fer i desfer tal com a mi m’agrada.
Primer ens traiem les sabates i ens posem els mitjons especials. Després recordem les normes: no fer mal, no barallar-nos per les peces, que n’hi ha moltes, i si algú ens fa una cosa que no ens agrada li hem de dir: “ No m’agrada que m’ho facis ! “.
Quan comencem podem fer allò que volem, sempre que respectem aquestes normes.
Si estic content, puc engrescar-me amb els meus companys i passar-ho d’allò més bé tots junts o amb els nens i nenes que juguen com jo.
Si estic trist, em faig una casa i em quedo tranquil fins que em passi i tingui ganes de participar en altres activitats.
Si estic enfadat, les peces van molt bé per desfogar-me i després puc afegir-me al joc que m’agrada.
Si no sé ben bé el que em passa, tothom em respecta fins que jo vull.
De vegades sóc la mama o el papa, que sempre volen manar, el meu germà, que tot ho vol i sempre li donen la raó. També puc ser una princesa , un heroi, que tot ho poden, aquella fera que em fa tanta por…el que jo vulgui.
Puc construir el que m’agrada i canviar-ho tantes vegades com desitgi, desfer-ho i tornar-ho a fer tal com em plagui.
Salto, corro, pujo, baixo, m’arrossego, m’amago… allà sé que ho puc fer.
Quan ja s’acaba explico el que he fet i com em sento, parlant, dibuixant, construint… de diferents maneres. Però ja acostumo a sentir-me força millor perquè he deixat a la sala tot allò que m’amoïnava.
Em trec els mitjons, em poso les sabates i puc tornar a les meves altres tasques esperant a tornar una altra vegada.
...I mentre vaig jugant vaig aprenent!
